El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha carregat durament contra la gestió que el govern espanyol està fent de l'escàndol de l'espionatge amb Pegasus durant la seva intervenció a la inauguració de les jornades del Cercle d'Economia, un fòrum de tres dies que aplega ponents de màxima rellevància econòmica i política, sota el títol "El moment d'Europa. Esperança política, autonomia estratègica".
Aragonès ha acusat el president espanyol, Pedro Sánchez, de "dinamitar" la via del diàleg amb el govern català per la seva gestió del Catalangate. "Ho dic amb dolor", ha assegurat, en referència a la seva aposta pel diàleg.
Aragonès ha insistit que la seva creença que el diàleg és la via per resoldre el conflicte polític català és "granítica". Tanmateix, ha assegurat que veu, des de la "decepció i la preocupació", que aquesta aposta no és "corresposta" per l'executiu espanyol. En aquest sentit, ha reptat Sánchez a demostrar que la voluntat del govern espanyol en aquesta qüestió és "real":
"Si Sánchez es creu el diàleg, cal depurar i assumir responsabilitats."
Demana un "punt d'inflexió" a Sánchez
El president ha assegurat que cal "un punt d'inflexió respecte a la gestió dels últims dies" si l'executiu que presideix Sánchez vol tornar a un escenari de "confiança mínima". És per això que ha emplaçat el president del govern espanyol a aclarir "sospites" i "depurar" responsabilitats.
"La indignació i les mesures adoptades davant el seu espionatge [en referència a les escoltes a membres del govern espanyol] són diametralment oposades respecte a la vulneració de la privacitat de membres de les institucions catalanes", ha afegit.
"No pot ser que hi hagi un espionatge bo i justificable, i un de dolent i injustificable. És absolutament inacceptable."
Per Aragonès, és "absolutament imprescindible" que es depurin responsabilitats si la voluntat de negociació de l'executiu espanyol és "real". El president de la Generalitat vol saber qui ha fet l'espionatge i amb quina finalitat, i qui ha tingut accés a la informació.
Pel que fa a la situació econòmica, Aragonès ha reclamat un augment del salari mínim i un pacte de rendes entre els agents socials. El president de la Generalitat considera que és una "prioritat" acabar amb l'espiral de la inflació provocada per l'augment del preu de l'energia arran de la guerra d'Ucraïna.
Tres dies de debat sobre la situació política
La 37a edició de la reunió anual del Cercle d'Economia està dedicada a la situació geopolítica actual. Entre els ponents hi ha la vicepresidenta i ministra d'Afers Econòmics espanyola, Nadia Calviño, així com el conseller d'Economia, Jaume Giró. I també Javier Solana, Josep Piqué o Wayne Griffiths.
En la seva intervenció inicial, el president del Cercle, Javier Faus, ha reclamat "unitat, pragmatisme i 'realpolitik'" per afrontar les conseqüències econòmiques de la guerra d'Ucraïna. Faus també ha demanat que la Generalitat "torni a la taula de negociació" amb l'Estat per tornar a reclamar l'ampliació de l'aeroport del Prat.
Un dels punts forts del debat és l'autosuficiència en aspectes tan rellevants com la defensa, els subministraments i l'energia. També es parla de les conseqüències de la covid a la societat i al món empresarial i del talent femení i del seu lideratge en el món econòmic.
El ple del Parlament Europeu ha debatut l'espionatge del Catalangate aquest dimecres a la tarda a la seva seu a Estrasburg.
Era un dels punts inclosos en l'ordre del dia, amb el títol "Ús del programari Pegasus per estats membres contra individus, incloent-hi eurodiputats, i la violació de drets fonamentals".
El debat ha començat, justament, amb la intervenció de l'eurodiputada d'aquest grup Saskia Bricmont, que ha assegurat que les revelacions d'espionatge "dels nostres companys catalans" demostra que "la Comissió Europea ha estat espiada".
També ha criticat que el silenci sobre el cas ha estat "eixordador", i ha afegit que la comissió està en perill i que cal prendre mesures urgents.
"Examinar en profunditat" l'espionatge
Per part de la Comissió Europea, la CE, ha parlat el comissari de Pressupost, Johannes Hahn, que ha reclamat als estats membres que "examinin en profunditat" l'espionatge amb Pegasus.
Hahn ha dit que la CE no pot investigar "casos específics", perquè "garantir la seguretat nacional" és competència dels estats, tot i que respectant la legislació comunitària.
El comissari ha dit que la CE vol col·laborar activament amb la comissió creada a l'Eurocambra per investigar els casos d'espionatge, i ha condemnat els "accessos il·legals a les comunicacions interpersonals".
Lenaers: "Això té a veure amb l'estat de dret"
A continuació han intervingut una setantena d'eurodiputats en torns curts d'entre un i dos minuts, entre els quals els 5 catalans independentistes i també alguns d'espanyols.
La majoria d'eurodiputats que han parlat s'han mostrat indignats pels casos d'espionatge irregular amb el programa Pegasus detectats a la UE, el més massiu dels quals és el conegut com a Catalangate, que ha espiat independentistes.
Un del que s'ha mostrat més contundent ha estat Jeroen Lenaers, del Grup Popular Europeu, en què està integrat el PP espanyol, que ha dit que és un problema greu al qual cal fer front "tots plegats":
"L'escàndol no és per haver fet servir Pegasus per evitar el terrorisme, sinó per fer-lo servir per espiar ciutadans innocents, i això no és seguretat nacional, això té a veure amb l'estat de dret i amb la seguretat de la Unió Europea."
Solé: "Qui va donar l'ordre?"
El primer eurodiputat català que ha intervingut ha estat Jordi Solé, d'ERC, que ha començat recordant que ell ha estat un dels espiats amb el programari Pegasus.
Solé, que ha fet la intervenció en castellà, ha dit que "molt probablement" l'espionatge l'han fet serveis de l'estat espanyol, i ha fet una sèrie de preguntes:
"Qui va donar l'ordre de vulnerar el dret a la meva privacitat i al de la meva família? Hi va haver autorització judicial? Com podria haver autoritzat un jutge un espionatge tan massiu i que vulnera tants drets?"
Solé també ha preguntat per què s'ha sabut precisament ara que Pedro Sánchez i Margarita Robles també han estat espiats, i ha suggerit que ho han dit per diluir l'escàndol del Catalangate.
Ha conclòs dient que no hi ha "espiats de primera i espiats de segona", i reclamant a la Comissió Europea que demani explicacions als governs que espien fora de la llei.
Puigdemont: "L'amenaça és molt greu"
Poc després Carles Puigdemont ha començat la seva intervenció, que ha fet en francès, recordant que Pegasus va ser utilitzat contra el periodista saudita assassinat a Istanbul Kamal Khashoggi:
"Pegasus s'ha utilitzat sense control per règims autoritaris i també per democràcies. L'amenaça és molt greu. La convenció europea de drets humans i la carta de drets fonamentals de la UE estan en perill. Pegasus i la democràcia no són compatibles."
Montserrat: "L'Estat s'ha de defensar"
La també eurodiputada catalana Dolors Montserrat, del Partit Popular, que ha intervingut just després de Puigdemont, l'ha qualificat de "fugat de la justícia", i ha dit que no li accepta "cap lliçó de legalitat".
Ha afegit que ara està escenificant una "victimització" per convertir-la en "una altra ofensiva política contra l'Estat", i ha justificat implícitament l'espionatge que li hagin pogut fer:
"El mínim que s'ha d'esperar dels serveis d'intel·ligència d'un país, sempre sota l'empara judicial, és que investigui els que prometen repetir delictes. Si l'Estat és atacat, l'Estat s'ha de defensar."
Durant la intervenció de Montserrat, que ha qüestionat l'informe de Citizen Lab per la seva suposada proximitat a l'independentisme, l'eurodiputat que moderava el debat li ha reclamat que es cenyís al tema.
Riba: "S'ha compromès la independència de l'Europarlament"
La diputada d'ERC Diana Riba, també víctima de l'espionatge amb Pegasus, en una intervenció en castellà, ha dit que això afecta molt el Parlament Europeu:
"He sigut espiada per Pegasus sent eurodiputada, per tant, tots els que sou en aquesta sala sou també víctimes col·laterals d'aquest espionatge. S'han vulnerat els meus drets polítics, els vostres drets polítics i s'ha compromès la independència de la cambra."
Riba ha dit que seria greu que el govern espanyol estigués involucrat en l'espionatge, però que encara ho seria més que no hi estigués:
"El govern espanyol és l'únic i últim responsable d'aclarir aquest escàndol, ja ha admès que ha comprat Pegasus, i donada la gravetat de la situació, no té cap altra alternativa que informar de qui l'està fent servir, com s'està fent servir, contra qui, i què es fa amb la informació robada."
Riba ha dit que el moviment independentista català és l'oposició més gran que hi ha a Espanya contra les dinàmiques autoritàries. "Per això se'ns empresona, se'ns arruïna i ara se'ns espia", ha afegit.
Comín: "Es pot espiar en una democràcia?"
L'eurodiputat de Junts Toni Comín, que ha fet la intervenció en italià, s'ha preguntat si un espionatge com el Catalangate es pot fer en una democràcia, i s'ha adreçat directament als eurodiputats espanyols:
"M'agradaria fer una pregunta als eurodiputats del PP, del PSOE i de Ciutadans: per què diuen que sí a la comissió d'investigació sobre Pegasus al Parlament Europeu i, en canvi, diuen que no a la comissió d'investigació al Congrés espanyol?"
Zoido defensa "l'ús legítim" de l'espionatge
L'eurodiputat del PP Juan Ignacio Zoido, per la seva banda, ha defensat "l'ús legítim" de les eines d'espionatge, i ha assegurat que és el que passa a Espanya:
"Quan els governs s'aparten de l'ús legítim de la tecnologia, violen l'estat de dret i l'utilitzen al marge de la llei, mereixen la nostra màxima repulsió. Res a veure amb el que alguns afirmen que passa a Espanya."
Ponsatí: "Només demanem que facin la seva feina"
Clara Ponsatí, eurodiputada de Junts, ha dit en anglès que la UE té el risc de convertir-se només "en un càrtel d'estats vells amb llibertat per perseguir les minories nacionals".
En aquest sentit, Ponsatí ha reclamat a la Comissió Europea que defensi els drets de les minories en casos com el Catalangate:
"L'estat espanyol és una fantasia distòpica que té lloc sota el testimoni complaent de la Comissió. Comissari, no li demanem que simpatitzi amb les nostres esperances, només demanem que faci la seva feina, que és defensar els nostres drets davant un estat autoritari."
Buxadé: "Poc els han espiat"
L'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha dit que "poc han espiat i poc han perseguit" els independentistes catalans, als quals ha acusat de "terroristes" i d'"espiar els nens i els professors a les escoles":
"Pensava que parlaríem de seguretat, però ja veig que no, jo no vinc a entretenir-los amb jocs d'espionatge entre polítics que es passen la vida rebuscant en la vida dels ciutadans, però l'esperpent sí que és veure separatistes, colpistes, fugats, condemnats per pertànyer a bandes terroristes, venir a dir aquí sense proves que els han espiat."
Set grups fan torns per triar a cada ple un assumpte d'actualitat sobre el qual celebrar un debat sense resolució. És en aquest marc que la qüestió s'ha introduït a l'agenda, perquè era el torn d'Els Verds per triar el debat temàtic.
El Parlament Europeu també ha ofert als eurodiputats un servei per detectar si el programari d'espionatge els ha infectat els telèfons mòbils.
Els dos europarlamentaris d'Esquerra han estat espiats amb el programari Pegasus, i també han estat espiats l'eurodiputat de Junts Toni Comín i persones de l'entorn de Carles Puigdemont i Clara Ponsatí.