Resultats esperançadors d'una vacuna d'ARNm contra el càncer de cervell més agressiu
S'ha provat en quatre pacients de glioblastoma que van viure fins a un 50% més del temps esperat, i ara s'ampliarà la mostra
Quatre pacients adults amb glioblastoma, el tumor cerebral més agressiu i letal, han aconseguit viure fins a un 50% més del temps esperat gràcies a una vacuna experimental d'ARNm desenvolupada a la Universitat de Florida, als Estats Units.
Es tracta del primer assaig clínic en humans d'aquesta vacuna, que s'encarrega de reprogramar el sistema immunitari per atacar el tumor maligne més comú al cervell, amb una supervivència mitjana d'uns 15 mesos i que habitualment es tracta amb cirurgia, radiació i alguna combinació de quimioteràpia.
Tot i l'interès de les dades, que s'han publicat aquest dimecres a la revista Cell, les proves es van fer en malalts terminals i són tot just l'inici d'un període de més proves en humans que començaran a partir d'ara.
En el marc del mateix estudi també s'ha comprovat com una desena de gossos amb càncer cerebral terminal i sense cap altre tractament disponible van viure una mitjana de 139 dies, en comparació amb una supervivència mitjana de 30 a 60 dies habitual en els gossos amb aquesta malaltia.
L'avenç, que prèviament ja s'havia provat en ratolins, ara es provarà en un assaig clínic pediàtric de fase 1 per al càncer de cervell.
Les particularitats del mètode
Per als investigadors, el descobriment obre la porta a una nova manera d'aconseguir que el sistema immunitari combati càncers notablement resistents als tractaments.
Per aconseguir-ho, els científics fan servir un sistema de la tecnologia d'ARNm i nanopartícules de lípids, similar a les vacunes COVID-19, però amb dues diferències clau: l'ús de cèl·lules tumorals pròpies d'un pacient per crear una vacuna personalitzada, i la injecció de grups de partícules, en comptes de partícules individuals.
La vacuna es va personalitzar per a cada pacient amb l'objectiu d'aprofitar al màxim el seu sistema immunitari únic.
Als pacients se'ls va extreure material genètic anomenat ARN del tumor extirpat quirúrgicament, i després es va amplificar i embolicar l'ARN missatger (el plànol del que hi ha dins de cada cèl·lula) per provocar una resposta del sistema immunitari.
Segons els responsables de l'estudi, el nou mètode, que s'administra per via intravenosa, no només ha demostrat que és capaç d'"educar" el sistema immunitari per detectar el tumor, sinó que estimula una resposta "ràpida", en menys de 48 hores.
Els pròxims passos
La nova publicació arriba després de set anys d'estudis, començant en models preclínics de ratolí i després en un assaig clínic de 10 gossos de companyia que havien desenvolupat espontàniament un càncer cerebral terminal i no tenien altres opcions de tractament.
Ara, la prova que s'ha fet en quatre humans servirà per garantir la seguretat i la viabilitat de prova abans d'ampliar-se a un assaig més gran.
El següent pas serà un assaig clínic de Fase I ampliat per incloure fins a 24 pacients adults i pediàtrics per validar els resultats. Un cop es confirmi una dosi òptima i segura, s'estima que en la Fase 2 hi participaran 25 infants.
Malgrat els resultats prometedors, els autors reconeixen que la incertesa continuada sobre la millor manera d'aprofitar el sistema immunitari alhora que es minimitza el potencial d'efectes secundaris adversos continua sent un obstacle per avançar.