Els Bombers de Barcelona han confirmat la mort d'un home de 60 anys aquest dimarts al vespre en un incendi al districte de Les Corts. El foc s'ha declarat al vespre en un habitatge del número 61 de l'avinguda Josep Tarradellas.
Els bombers han rebut avís de l'incendi a les 19.16 hores i hi han desplaçat 5 dotacions, que han pogut extingir les flames sense problemes i que han treballat en la ventilació de l'immoble.
Durant la intervenció, han trobat el cos d'un home sense vida en l'interior d'una de les habitacions del pis.
També han pogut comprovar que l'habitatge no té danys estructurals.
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per determinar les causes del sinistre
Fins al lloc dels fets s'han desplaçat també efectius de la Guàrdia Urbana de Barcelona i del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
Aconsegueixen curar amb un virus un home que tenia un bacteri resistent als antibiòtics
Un pacient de Boston tractat amb un virus bacteriòfag, nou cas d'èxit de les possibilitats d'aquesta teràpia per fer front a les cada vegada més usuals infeccions resistents a diversos fàrmacs
Un virus ha permès tractar una infecció per un bacteri resistent als antibiòtics. Es tracta d'un cas més d'èxit en l'ús de virus específics perquè eliminin o redueixin aquestes infeccions cada vegada més usuals.
El tractament el descriuen en un article a Nature Communications metges i investigadors dels Estats Units, encapçalats per Jessica S. Little, de l'Hospital Brigham i de Dones de Boston, on es va dur a terme.
Es tractava d'un home de 56 anys que tenia lesions dermatològiques al braç esquerre. També tenia pèrdua de pes, suor nocturna, dolors musculars i fatiga. En el seu historial i constaven problemes de ronyó i de cor, i artritis sèptica.
Se li va practicar una biòpsia i aleshores es va constatar la infecció per Mycobacterium chelonae, un bacteri que pot causar infeccions en pacients immunodeprimits i que, com altres micobacteris, es mostra resistent a molts fàrmacs. Els tractaments que prenia el pacient contra l'artritis podien haver afavorit aquesta disminució de l'activitat del seu sistema immunitari i la infecció.
L'M. chelonae es va aïllar l'octubre del 2020 i aleshores es va fer una recerca de fags que el poguessin eliminar. Els bacteriòfags o fags són virus que infecten bacteris i són capaços d'eliminar-los. Des de fa uns anys s'han utilitzat per tractar infeccions amb bacteris que s'han tornat resistents als antibiòtics.
El procediment encara és experimental, però ja hi ha hagut alguns casos d'èxit, com un d'exposat també a Nature Communications al gener i que vam descriure en el 324.cat. Es tractava d'una dona belga que tenia una infecció en una cuixa, provocada per diversos bacteris, un dels quals, Klebsiella pneumoniae, es mostrava resistent als antibiòtics. Un virus bacteriòfag específic va aconseguir eliminar-la.
Una opció terapèutica prometedora
En el cas de Boston, es van estudiar fags que s'havien mostrat efectius contra Mycobacterium abscessus, un altre micobacteri que es mostra sovint resistent a antibiòtics.
Finalment, es va triar un fag anomenat Muddy. El tractament amb aquest virus va aconseguir una excel·lent resposta clínica. Segons els autors, es tracta del primer cas d'M. chelonae tractat amb un fag.
Els autors comenten dues possibles limitacions als tractaments amb bacteriòfags. Una és que el bacteri també desenvolupi resistència contra el virus. Segons ells, això es pot contrarestar amb un bon disseny de la teràpia i l'ús de diversos fags i no un de sol. En tot cas, afegeixen, no van observar l'aparició de resistència que disminuís l'efectivitat del tractament.
Un altre possible problema, que cal estudiar més a fons, són les interaccions complexes entre el fag i el sistema immunitari del pacient. En alguns casos, com en aquest, s'ha observat la producció d'anticossos contra el fag, però no està clar, encara, quines conseqüències pot tenir això en el tractament. En el cas descrit no va reduir l'efectivitat.
La seva conclusió és que la teràpia amb bacteriòfags és una opció prometedora per a infeccions resistents a diversos fàrmacs, si bé aprofundir en el coneixement de la seva seguretat, dels factors que condueixen a la resistència als antibiòtics i del significat clínic de la neutralització per fags "és vital per fer avançar aquesta opció per als pacients".
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha carregat durament contra la gestió que el govern espanyol està fent de l'escàndol de l'espionatge amb Pegasus durant la seva intervenció a la inauguració de les jornades del Cercle d'Economia, un fòrum de tres dies que aplega ponents de màxima rellevància econòmica i política, sota el títol "El moment d'Europa. Esperança política, autonomia estratègica".
Aragonès ha acusat el president espanyol, Pedro Sánchez, de "dinamitar" la via del diàleg amb el govern català per la seva gestió del Catalangate. "Ho dic amb dolor", ha assegurat, en referència a la seva aposta pel diàleg.
Aragonès ha insistit que la seva creença que el diàleg és la via per resoldre el conflicte polític català és "granítica". Tanmateix, ha assegurat que veu, des de la "decepció i la preocupació", que aquesta aposta no és "corresposta" per l'executiu espanyol. En aquest sentit, ha reptat Sánchez a demostrar que la voluntat del govern espanyol en aquesta qüestió és "real":
"Si Sánchez es creu el diàleg, cal depurar i assumir responsabilitats."
Aragonès, durant el discurs inaugural de la 37a reunió anual del Cercle d'Economia (EFE/Quique García)
Demana un "punt d'inflexió" a Sánchez
El president ha assegurat que cal "un punt d'inflexió respecte a la gestió dels últims dies" si l'executiu que presideix Sánchez vol tornar a un escenari de "confiança mínima". És per això que ha emplaçat el president del govern espanyol a aclarir "sospites" i "depurar" responsabilitats.
"La indignació i les mesures adoptades davant el seu espionatge [en referència a les escoltes a membres del govern espanyol] són diametralment oposades respecte a la vulneració de la privacitat de membres de les institucions catalanes", ha afegit.
"No pot ser que hi hagi un espionatge bo i justificable, i un de dolent i injustificable. És absolutament inacceptable."
Per Aragonès, és "absolutament imprescindible" que es depurin responsabilitats si la voluntat de negociació de l'executiu espanyol és "real". El president de la Generalitat vol saber qui ha fet l'espionatge i amb quina finalitat, i qui ha tingut accés a la informació.
Pel que fa a la situació econòmica, Aragonès ha reclamat un augment del salari mínim i un pacte de rendes entre els agents socials. El president de la Generalitat considera que és una "prioritat" acabar amb l'espiral de la inflació provocada per l'augment del preu de l'energia arran de la guerra d'Ucraïna.
Tres dies de debat sobre la situació política
La 37a edició de la reunió anual del Cercle d'Economia està dedicada a la situació geopolítica actual. Entre els ponents hi ha la vicepresidenta i ministra d'Afers Econòmics espanyola, Nadia Calviño, així com el conseller d'Economia, Jaume Giró. I també Javier Solana, Josep Piqué o Wayne Griffiths.
En la seva intervenció inicial, el president del Cercle, Javier Faus, ha reclamat "unitat, pragmatisme i 'realpolitik'" per afrontar les conseqüències econòmiques de la guerra d'Ucraïna. Faus també ha demanat que la Generalitat "torni a la taula de negociació" amb l'Estat per tornar a reclamar l'ampliació de l'aeroport del Prat.
Un dels punts forts del debat és l'autosuficiència en aspectes tan rellevants com la defensa, els subministraments i l'energia. També es parla de les conseqüències de la covid a la societat i al món empresarial i del talent femení i del seu lideratge en el món econòmic.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb el president del Cercle d'Economia, Javier Faus (EFE/Quique García)
El ple del Parlament Europeu ha debatut l'espionatge del Catalangate aquest dimecres a la tarda a la seva seu a Estrasburg.
Era un dels punts inclosos en l'ordre del dia, amb el títol "Ús del programari Pegasus per estats membres contra individus, incloent-hi eurodiputats, i la violació de drets fonamentals".
El debat ha començat, justament, amb la intervenció de l'eurodiputada d'aquest grup Saskia Bricmont, que ha assegurat que les revelacions d'espionatge "dels nostres companys catalans" demostra que "la Comissió Europea ha estat espiada".
També ha criticat que el silenci sobre el cas ha estat "eixordador", i ha afegit que la comissió està en perill i que cal prendre mesures urgents.
L'eurodiputada Saskia Bricmont aquest dimecres a Estrasburg
"Examinar en profunditat" l'espionatge
Per part de la Comissió Europea, la CE, ha parlat el comissari de Pressupost, Johannes Hahn, que ha reclamat als estats membres que "examinin en profunditat" l'espionatge amb Pegasus.
Hahn ha dit que la CE no pot investigar "casos específics", perquè "garantir la seguretat nacional" és competència dels estats, tot i que respectant la legislació comunitària.
El comissari ha dit que la CE vol col·laborar activament amb la comissió creada a l'Eurocambra per investigar els casos d'espionatge, i ha condemnat els "accessos il·legals a les comunicacions interpersonals".
Johannes Hahn, comissari europeu de Pressupost, aquest dimecres a Estrasburg
Lenaers: "Això té a veure amb l'estat de dret"
A continuació han intervingut una setantena d'eurodiputats en torns curts d'entre un i dos minuts, entre els quals els 5 catalans independentistes i també alguns d'espanyols.
La majoria d'eurodiputats que han parlat s'han mostrat indignats pels casos d'espionatge irregular amb el programa Pegasus detectats a la UE, el més massiu dels quals és el conegut com a Catalangate, que ha espiat independentistes.
Un del que s'ha mostrat més contundent ha estat Jeroen Lenaers, del Grup Popular Europeu, en què està integrat el PP espanyol, que ha dit que és un problema greu al qual cal fer front "tots plegats":
"L'escàndol no és per haver fet servir Pegasus per evitar el terrorisme, sinó per fer-lo servir per espiar ciutadans innocents, i això no és seguretat nacional, això té a veure amb l'estat de dret i amb la seguretat de la Unió Europea."
L'eurodiputat belga del Grup Popular Europeu Jeroen Lenaers aquest dimecres a Estrasburg
Solé: "Qui va donar l'ordre?"
El primer eurodiputat català que ha intervingut ha estat Jordi Solé, d'ERC, que ha començat recordant que ell ha estat un dels espiats amb el programari Pegasus.
Solé, que ha fet la intervenció en castellà, ha dit que "molt probablement" l'espionatge l'han fet serveis de l'estat espanyol, i ha fet una sèrie de preguntes:
"Qui va donar l'ordre de vulnerar el dret a la meva privacitat i al de la meva família? Hi va haver autorització judicial? Com podria haver autoritzat un jutge un espionatge tan massiu i que vulnera tants drets?"
L'eurodiputat Jordi Solé, d'ERC, aquest dimecres a Estrasburg
Solé també ha preguntat per què s'ha sabut precisament ara que Pedro Sánchez i Margarita Robles també han estat espiats, i ha suggerit que ho han dit per diluir l'escàndol del Catalangate.
Ha conclòs dient que no hi ha "espiats de primera i espiats de segona", i reclamant a la Comissió Europea que demani explicacions als governs que espien fora de la llei.
Puigdemont: "L'amenaça és molt greu"
Poc després Carles Puigdemont ha començat la seva intervenció, que ha fet en francès, recordant que Pegasus va ser utilitzat contra el periodista saudita assassinat a Istanbul Kamal Khashoggi:
"Pegasus s'ha utilitzat sense control per règims autoritaris i també per democràcies. L'amenaça és molt greu. La convenció europea de drets humans i la carta de drets fonamentals de la UE estan en perill. Pegasus i la democràcia no són compatibles."
L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont aquest dimecres a Estrasburg
Montserrat: "L'Estat s'ha de defensar"
La també eurodiputada catalana Dolors Montserrat, del Partit Popular, que ha intervingut just després de Puigdemont, l'ha qualificat de "fugat de la justícia", i ha dit que no li accepta "cap lliçó de legalitat".
Ha afegit que ara està escenificant una "victimització" per convertir-la en "una altra ofensiva política contra l'Estat", i ha justificat implícitament l'espionatge que li hagin pogut fer:
"El mínim que s'ha d'esperar dels serveis d'intel·ligència d'un país, sempre sota l'empara judicial, és que investigui els que prometen repetir delictes. Si l'Estat és atacat, l'Estat s'ha de defensar."
L'eurodiputada del PP Dolors Montserrat aquest dimecres a Estrasburg
Durant la intervenció de Montserrat, que ha qüestionat l'informe de Citizen Lab per la seva suposada proximitat a l'independentisme, l'eurodiputat que moderava el debat li ha reclamat que es cenyís al tema.
Riba: "S'ha compromès la independència de l'Europarlament"
La diputada d'ERC Diana Riba, també víctima de l'espionatge amb Pegasus, en una intervenció en castellà, ha dit que això afecta molt el Parlament Europeu:
"He sigut espiada per Pegasus sent eurodiputada, per tant, tots els que sou en aquesta sala sou també víctimes col·laterals d'aquest espionatge. S'han vulnerat els meus drets polítics, els vostres drets polítics i s'ha compromès la independència de la cambra."
L'eurodiputada d'ERC Diana Riba quest dimecres a Estrasburg
Riba ha dit que seria greu que el govern espanyol estigués involucrat en l'espionatge, però que encara ho seria més que no hi estigués:
"El govern espanyol és l'únic i últim responsable d'aclarir aquest escàndol, ja ha admès que ha comprat Pegasus, i donada la gravetat de la situació, no té cap altra alternativa que informar de qui l'està fent servir, com s'està fent servir, contra qui, i què es fa amb la informació robada."
Riba ha dit que el moviment independentista català és l'oposició més gran que hi ha a Espanya contra les dinàmiques autoritàries. "Per això se'ns empresona, se'ns arruïna i ara se'ns espia", ha afegit.
Comín: "Es pot espiar en una democràcia?"
L'eurodiputat de Junts Toni Comín, que ha fet la intervenció en italià, s'ha preguntat si un espionatge com el Catalangate es pot fer en una democràcia, i s'ha adreçat directament als eurodiputats espanyols:
"M'agradaria fer una pregunta als eurodiputats del PP, del PSOE i de Ciutadans: per què diuen que sí a la comissió d'investigació sobre Pegasus al Parlament Europeu i, en canvi, diuen que no a la comissió d'investigació al Congrés espanyol?"
L'eurodiputat de Junts Toni Comín aquest dimecres a Estrasburg
Zoido defensa "l'ús legítim" de l'espionatge
L'eurodiputat del PP Juan Ignacio Zoido, per la seva banda, ha defensat "l'ús legítim" de les eines d'espionatge, i ha assegurat que és el que passa a Espanya:
"Quan els governs s'aparten de l'ús legítim de la tecnologia, violen l'estat de dret i l'utilitzen al marge de la llei, mereixen la nostra màxima repulsió. Res a veure amb el que alguns afirmen que passa a Espanya."
L'eurodiputat del PP Juan Ignacio Zoido aquest dimecres a Estrasburg
Ponsatí: "Només demanem que facin la seva feina"
Clara Ponsatí, eurodiputada de Junts, ha dit en anglès que la UE té el risc de convertir-se només "en un càrtel d'estats vells amb llibertat per perseguir les minories nacionals".
En aquest sentit, Ponsatí ha reclamat a la Comissió Europea que defensi els drets de les minories en casos com el Catalangate:
"L'estat espanyol és una fantasia distòpica que té lloc sota el testimoni complaent de la Comissió. Comissari, no li demanem que simpatitzi amb les nostres esperances, només demanem que faci la seva feina, que és defensar els nostres drets davant un estat autoritari."
L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí aquest dimecres a Estrasburg
Buxadé: "Poc els han espiat"
L'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha dit que "poc han espiat i poc han perseguit" els independentistes catalans, als quals ha acusat de "terroristes" i d'"espiar els nens i els professors a les escoles":
"Pensava que parlaríem de seguretat, però ja veig que no, jo no vinc a entretenir-los amb jocs d'espionatge entre polítics que es passen la vida rebuscant en la vida dels ciutadans, però l'esperpent sí que és veure separatistes, colpistes, fugats, condemnats per pertànyer a bandes terroristes, venir a dir aquí sense proves que els han espiat."
Set grups fan torns per triar a cada ple un assumpte d'actualitat sobre el qual celebrar un debat sense resolució. És en aquest marc que la qüestió s'ha introduït a l'agenda, perquè era el torn d'Els Verds per triar el debat temàtic.
El Parlament Europeu també ha ofert als eurodiputats un servei per detectar si el programari d'espionatge els ha infectat els telèfons mòbils.
Els dos europarlamentaris d'Esquerra han estat espiats amb el programari Pegasus, i també han estat espiats l'eurodiputat de Junts Toni Comín i persones de l'entorn de Carles Puigdemont i Clara Ponsatí.
Un virus modificat genèticament, nova via per atacar el càncer de pàncrees avançat
L'assaig clínic en fase 1 liderat per l'ICO i l'IDIBELL mostra que l'administració del virus VCN-01 és viable i una possible nova eina en el tractament del càncer de pàncrees avançat
Un virus modificat genèticament per tractar el càncer de pàncrees s'ha demostrat segur i ha generat activitat contra el tumor. El virus, dissenyat per l'empresa catalana VCN Biosciences, sorgida de l'IDIBELL, ha superat la fase 1 de l'assaig clínic en curs.
Els virus oncolítics són virus modificats genèticament per reconèixer i atacar les cèl·lules tumorals. En aquest assaig s'ha demostrat la seguretat del virus oncolític VCN-01, i a més, s'han observat encoratjadors resultats preliminars de la seva activitat antitumoral.
L'assaig ha permès constatar que l'administració intravenosa del virus no desencadena efectes adversos importants i només s'han presentat, en alguns casos, febre o símptomes gripals que acaben revertint.
L'estudi s'ha fet amb pacients amb tumors sòlids avançats i, concretament, càncer de pàncrees. Tot i els avenços recents, els pacients amb càncer de pàncrees tenen una supervivència mitjana inferior a un any.
Ara, s'ha estudiat l'eficàcia que tindria la combinació del virus oncolític amb la quimioteràpia estàndard per a aquests pacients. Els resultats preliminars mostren que el virus és capaç d'arribar fins als tumors primaris i les metàstasis, que és actiu i que incrementa l'activitat del sistema immunitari contra els tumors. Així ho valora el doctor Salazar:
"Les dades obtingudes en aquest assaig clínic mostren la seguretat i el potencial de la immunoteràpia amb el virus VCN-01. Aquestes dades ja han estat revisades i s'espera poder començar un assaig clínic de fase 2 amb el mateix virus la segona meitat del 2022".
Dificultats de l'administració intravenosa
L'ús de virus oncolítics és una opció molt prometedora i actualment n'hi ha dos d'aprovats per a ús clínic: oncorine, per a càncers de cap i coll, i T-Vec, per a herpes tipus 1 i melanoma.
Hi ha més de 42 assajos clínics amb virus oncolítics, però menys de la quarta part han avaluat les possibilitats de l'administració intravenosa.
Si bé l'administració intravenosa permet al virus arribar a totes les localitzacions, també presenta certes limitacions. D'una banda, el filtratge al fetge o la melsa redueix la disponibilitat del virus. D'altra banda, també augmenta les possibilitats de generar efectes col·laterals no desitjats.
El virus VCN-01, propietat de l'empresa VCN Biosciences, start-up sorgida de l'IDIBELL, aborda aquestes limitacions a través de dues modificacions genètiques clau. En primer lloc, expressa una proteïna de superfície que impedeix que el virus quedi retingut al fetge i que el dirigeix cap al tumor.
A més, expressa un enzim que degrada la matriu extracel·lular del tumor i facilita la propagació del virus pel tumor i l'acció del sistema immunitari.
La conclusió dels autors és que el tractament amb el VCN-01 és viable i té una seguretat acceptable. Per als autors, l'activitat clínica observada quan s'ha administrat en combinació amb quimioteràpia per tractar l'adenocarcinoma pancreàtic és encoratjadora i mereix posteriors investigacions.
Tres persones han mort i quatre més han quedat ferides, una de crítica i tres de lleus, en un incendi aquesta matinada a Santa Coloma de Gramenet. En concret, el foc ha declarat en un edifici de tres plantes del carrer Sant Joaquim, al número 23.
Els Bombers han rebut l'avís a dos quarts de 5. Immediatament, s'hi han desplaçat 10 dotacions terrestres i a les 4.53 han apagat totalment les flames, que cremaven a la sala de comptadors de l'edifici, a la planta baixa i també a la segona planta.
No se saben les causes de l'incendi.
Segons els Bombers, al replà del primer pis s'ha localitzat el cos sense vida d'una persona. Al replà de la segona planta, s'ha localitzat la segona víctima mortal i la tercera persona sense vida, dins de l'habitatge afectat.
Dins aquest mateix pis, han trobat una dona amb cremades al cos, que han traslladat en estat crític a l'Hospital Vall d'Hebron.
El SEM també ha atès quatre persones més; una de les quals, un home de 71 anys que han donat d'alta allà mateix. Les altres dues, ferides lleument, han estat traslladades a l'Hospital de l'Esperit Sant, de Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d'un home de 31 anys i d'una dona de 30.
Els Bombers han apagat el foc cap a les 5 de la matinada (CCMA)
Un cop s'ha apagat el foc, els Bombers han començat a ventilar el bloc i a revisar l'edifici. S'ha descartat cap afectació estructural a causa de l'incendi. En paral·lel, s'han activat les companyies de serveis perquè inspeccionin l'estat de les instal·lacions. Com a mesura preventiva, s'ha tallat el subministrament elèctric i de gas de tot l'edifici.
S'hi han desplaçat set unitats del Sistema d'Emergències Mèdiques i cinc patrulles dels Mossos d'Esquadra, que s'han fet càrrec dels tràmits judicials i de la investigació de les causes de l'incendi. També hi treballa la policia local.
L'Ajuntament ha emès un comunicat en què, a banda de lamentar el que ha passat i agrair la feina dels serveis d'emergències, informa que s'ha activat el servei d'atenció social municipal per si cal assistir els veïns i veïnes de l'immoble.
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, diu que està en contacte amb l'alcaldessa de la població, Núria Parlon:
