Enlaces

 


Resultats esperançadors d'una vacuna d'ARNm contra el càncer de cervell més agressiu

S'ha provat en quatre pacients de glioblastoma que van viure fins a un 50% més del temps esperat, i ara s'ampliarà la mostra

RedaccióActualitzat

Quatre pacients adults amb glioblastoma, el tumor cerebral més agressiu i letal, han aconseguit viure fins a un 50% més del temps esperat gràcies a una vacuna experimental d'ARNm desenvolupada a la Universitat de Florida, als Estats Units.

Es tracta del primer assaig clínic en humans d'aquesta vacuna, que s'encarrega de reprogramar el sistema immunitari per atacar el tumor maligne més comú al cervell, amb una supervivència mitjana d'uns 15 mesos i que habitualment es tracta amb cirurgia, radiació i alguna combinació de quimioteràpia.

Tot i l'interès de les dades, que s'han publicat aquest dimecres a la revista Cell, les proves es van fer en malalts terminals i són tot just l'inici d'un període de més proves en humans que començaran a partir d'ara.

En el marc del mateix estudi també s'ha comprovat com una desena de gossos amb càncer cerebral terminal i sense cap altre tractament disponible van viure una mitjana de 139 dies, en comparació amb una supervivència mitjana de 30 a 60 dies habitual en els gossos amb aquesta malaltia.

L'avenç, que prèviament ja s'havia provat en ratolins, ara es provarà en un assaig clínic pediàtric de fase 1 per al càncer de cervell.

La pròxima fase inclourà pacients pediàtrics amb càncer de cervell (Pexels)

Les particularitats del mètode

Per als investigadors, el descobriment obre la porta a una nova manera d'aconseguir que el sistema immunitari combati càncers notablement resistents als tractaments.

Per aconseguir-ho, els científics fan servir un sistema de la tecnologia d'ARNm i nanopartícules de lípids, similar a les vacunes COVID-19, però amb dues diferències clau: l'ús de cèl·lules tumorals pròpies d'un pacient per crear una vacuna personalitzada, i la injecció de grups de partícules, en comptes de partícules individuals.

La vacuna es va personalitzar per a cada pacient amb l'objectiu d'aprofitar al màxim el seu sistema immunitari únic.

Als pacients se'ls va extreure material genètic anomenat ARN del tumor extirpat quirúrgicament, i després es va amplificar i embolicar l'ARN missatger (el plànol del que hi ha dins de cada cèl·lula) per provocar una resposta del sistema immunitari.

Segons els responsables de l'estudi, el nou mètode, que s'administra per via intravenosa, no només ha demostrat que és capaç d'"educar" el sistema immunitari per detectar el tumor, sinó que estimula una resposta "ràpida", en menys de 48 hores.

El nou mètode, segons els científics, provoca una resposta ràpida del sistema immunitari (Pexels)

Els pròxims passos

La nova publicació arriba després de set anys d'estudis, començant en models preclínics de ratolí i després en un assaig clínic de 10 gossos de companyia que havien desenvolupat espontàniament un càncer cerebral terminal i no tenien altres opcions de tractament.

Ara, la prova que s'ha fet en quatre humans servirà per garantir la seguretat i la viabilitat de prova abans d'ampliar-se a un assaig més gran.

El següent pas serà un assaig clínic de Fase I ampliat per incloure fins a 24 pacients adults i pediàtrics per validar els resultats. Un cop es confirmi una dosi òptima i segura, s'estima que en la Fase 2 hi participaran 25 infants.

Malgrat els resultats prometedors, els autors reconeixen que la incertesa continuada sobre la millor manera d'aprofitar el sistema immunitari alhora que es minimitza el potencial d'efectes secundaris adversos continua sent un obstacle per avançar.

 


La història del Raúl, a qui han fet la primera cirurgia per un tumor cerebral inoperable

Ho han fet a l'Hospital del Mar, que incorpora a la seva cartera de serveis aquesta cirurgia, que també podran aplicar a les metàstasis cerebrals que hagin esgotat les opcions terapèutiques.

Actualitzat

No acostuma a avisar i encara es desconeix per què es desenvolupa. El glioblastoma és un tumor cerebral maligne que apareix directament al cervell i és molt agressiu.

Així com en altres tipus de càncer les noves teràpies han canviat radicalment alguns pronòstics, en aquest  "en els últims 20 anys no hem tingut cap tractament de drogues noves", explica la cap de la Secció de Neurooncologia de l'Hospital del Mar, María Martínez García.

L'Hospital del Mar ha estat el primer centre de l'Estat a oferir una nova alternativa. Han fet la primera cirurgia làser per tractar amb ablació termal -la forma tècnica de parlar d'una mena de cremada- un glioblastoma fins ara inoperable. 


El primer pacient, el Raúl

El primer, i de moment encara únic, pacient ha estat Raúl González Rodríguez, de 45 anys. És anestesista, té formació en cures intensives i des de l'inici ha sabut el pronòstic: "Però he volgut aplicar-me el que li diria a un pacient: això serà una muntanya russa d'emocions. Tranquil·litat, i fes cas del que et diguin."

En tot moment s'ha comportat com un pacient qualsevol i s'ha posat a les mans dels especialistes que el tracten. 

Raúl González Rodríguez, el primer intervingut d'un glioblastoma amb làser

El seu diagnòstic va arribar fa dos anys. Havia canviat la cura dels pacients de covid de les UCIs de Sant Pau per anar on la pandèmia era més mortal, a l'Àfrica, on acumulava anys com a cooperador internacional. Es va instal·lar a Brazzaville, a la República del Congo, per coordinar l'atenció sanitària de la covid a tot el continent.

Ho explica amb un somriure d'orella a orella, perquè és una de les experiències que li permeten afirmar amb rotunditat: "He tingut una vida plena". Era un dia qualsevol quan "de cop i volta no aconsegueixo posar el carregador al mòbil, i començo a tenir convulsions a la mà i al peu". Encara no ho sabia, però eren els primers símptomes del tumor que estava pressionant el cervell.  

Li van fer una ressonància i ell mateix ja ho va veure.

"Jo ja veig el tumor. Truco a una amiga neuròloga. Li envio la imatge i em diu: 'Has de venir cap a Barcelona ja'"

Inicialment pensaven que podia haver agafat un paràsit. Però tres setmanes després de la primera cirurgia per extreure-li el tumor la biòpsia confirmaria que era un glioblastoma. 
 

Els símptomes apareixen de sobte

El seu cas no és una excepció, els símptomes acostumen a aparèixer de sobte, i per això sovint és un tumor que es diagnostica a urgències quan un pacient arriba amb un mal de cap, una crisi epilèptica... "Normalment, no donen símptomes abans i no tenim ara mateix com prevenir-los o detectar-los de manera precoç", afirma la doctora Martínez García.

Aparell de ressonància magnètica de l'Hospital del Mar

Al cap d'un any el càncer va reaparèixer. La neurocirurgiana de l'Hospital del Mar Gloria Villalba Martínez el va tornar a operar --per segona vegada una cirurgia oberta-- i l'hi va treure per complet.

Però aquest any torna a aparèixer un nou tumor, i aquesta vegada afecta una zona que es considera inoperable per la gran probabilitat de greus seqüeles neurològiques. És llavors quan la doctora Villalba li proposa ser el primer a l'Estat a fer-se una ablació termal ("en paraules senzilles: cremar una lesió").

El Raúl accepta:

"Ho faig perquè tinc ganes de viure i, tot i que he tingut una vida molt plena, tinc ganes de viure i de continuar endavant."


És per a pacients molt concrets

Aquesta tècnica ja s'utilitza --l'Hospital del Mar va ser pioner a l'Estat el 2019-- en alguns casos d'epilèpsia que no respon als fàrmacs. Aquesta experiència és el que els ha permès oferir-ho també per al glioblastoma.

Però és per a pacients molt concrets perquè s'han de complir tres condicions: que el pacient hagi arribat al màxim de tractaments, que es trobi bé i que tingui ganes de seguir lluitant i que les característiques del tumor també permetin oferir aquest tractament.

La doctora Villalba és molt clara sobre què pot aportar aquesta intervenció:

"És una malaltia on aquest tractament és una arma més per allargar la supervivència, però no curarà la malaltia."

La intervenció 

El Raúl complia perfectament totes les condicions. Però ell també hi va posar les seves: "El primer per mi ha estat mantenir la meva autonomia; m'he preparat per a la mort, estic preparat per morir, però el que no vull és deixar de ser autònom."

Si no sortia com esperaven no voldria continuar endavant.

Quiròfan amb la neurocirurgiana Gloria Villalba intervenint un pacient

El van operar el 21 de maig. La cirurgia comença amb la planificació de la trajectòria per introduir les sondes làser fins al tumor. Amb ajuda d'un braç robòtic i unes petites incisions es col·loquen amb precisió mil·limètrica al pacient amb anestèsia general.

Llavors, amb una ressonància magnètica comproven la posició de les sondes i on començarà l'activació del làser. 

Les posen als llocs concrets que volen cremar i al voltant marquen uns punts de seguretat, explica Jaume Capellades, cap de la Unitat de Neuroradiologia de l'Hospital del Mar. Si la temperatura puja massa en un d'aquests punts la màquina s'atura automàticament per no lesionar cap part que no sigui la tumoral.

Termografia per ressonància per monitoritzar la temperatura

A temps real, afegeix Capellades, van veient com va canviant de color: "Va augmentant la temperatura. 63, 65, s'ha arribat a 80 graus." En un altre monitor miren com va avançant la lesió. 

Després de quatre hores d'anar avançant en la cremada el tumor ha desaparegut. Aquesta tècnica també l'oferiran a persones amb metàstasi cerebral que hagin esgotat les opcions terapèutiques. Es tracta de donar més temps i opcions a pacients com el Raúl, que ja no en tenia:

"Els meu propòsits han siguts complerts, o sigui que sí que em sento satisfet amb mi mateix. O sigui, si m'haig de morir demà, estic tranquil."