Almenys set persones han mort a l'illa de Sumatra, a Indonèsia, com a conseqüència d'un terratrèmol de magnitud 6,2 que s'ha registrat la matinada de divendres. El sisme ha vingut precedit d'un altre terratrèmol de magnitud 5,2 que ha ja havia fet marxar moltes persones de les seves cases. L'Agència Nacional de Mitigació de Desastres (BNPB) també ha reportat una vintena de ferits.
Segons el Servei Geològic dels Estats Units (USGS), el terratrèmol ha tingut l'origen a una profunditat de 12 quilòmetres, a uns 66 quilòmetres de la ciutat de Bukittinggi. El tremolor no només s'ha deixat sentir a les províncies veïnes de Riau i el nord de Sumatra, sinó que també a arribat a Singapur o Malàisia.
L'Agència de Meteorologia, Climatologia i Geofísica d'Indonèsia (BMKG) no ha emès l'alerta per tsunami. El sisme s'ha registrat a la 1.39 UTC. Segons la BMKG, després s'han registrat almenys una quinzena de rèpliques, de magnitud 4,2 la més gran. L'agència sí que ha avisat la població que es mantingui allunyada dels pendents per risc d'esllavissades de terra, ja que el país es troba en el punt àlgid de la temporada de pluges.
A l'àrea de West Pasaman, a uns 17 quilòmetres de l'epicentre, un hospital ha hagut de ser evacuat i s'han vist escenes de pànic en algunes zones. Una mesquita s'ha enfonsat.
Recordem que Indonèsia és una zona sísmica habitual, part de l'anomenat Anell de foc del Pacífic. La falla al llarg de l'illa de Sumatra pot ser especialment perillosa: el 2009, un altre terratrèmol va devastar parts de Padang i va matar més d'un miler de persones. El 2004, un terratrèmol de magnitud 9,1 va impactar a la costa de Sumatra. El sisme va desencadenar un tsunami que va matar 220.000 persones a tota la regió, incloent-hi unes 170.000 a Indonèsia.
Un fàrmac creat al Vall d'Hebron podria bloquejar la metàstasi en el càncer de mama
L'Omomyc ja havia mostrat activitat antitumoral en estudis preclínics, i des del maig s'està fent el primer assaig clínic amb pacients
L'Omomyc, un fàrmac desenvolupat al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i a la seva spinoff Peptomyc, té capacitat d'evitar la metàstasi en el càncer de mama. Així ho revela un estudi fet amb ratolins i amb bases de dades de pacients. S'ha publicat a "Cancer Research Communications".
El fàrmac Omomyc és una proteïna que inhibeix l'activitat d'un gen anomenat MYC. Des de fa dècades se sap que aquest gen té una funció important en el desenvolupament de gairebé la totalitat dels tumors sòlids. Per això, es pensava que podia ser una diana terapèutica.
Al mateix temps, però, se sospitava que era gairebé impossible obtenir un fàrmac per inhibir-lo. Una cosa que no va voler acceptar la doctora Laura Soucek, professora investigadora ICREA al VHIO i cofundadora i directora executiva de Peptomyc.
Fruit del treball de molts anys va ser l'Omomyc, que en diversos estudis preclínics, com el publicat el març del 2019 a "Science Translational Medicine", ha mostrat activitat antitumoral potent en múltiples línies de cèl·lules tumorals i models de càncer en ratolins. I que és activa independentment del teixit d'origen i de les mutacions.
El maig va començar un assaig clínic amb pacients. Però respecte al paper del gen MYC en les metàstasis hi ha certa controvèrsia i alguns estudis suggereixen que inhibir-lo podria potenciar-les.
Els doctors Daniel Massó i Laura Soucek (VHIO)
L'estudi ara publicat mostra el contrari, com explica la doctora Soucek:
"Fins ara havíem demostrat que l'Omomyc era eficaç controlant molts tumors primaris. Ara, a més, hem vist que també és un fàrmac eficaç per bloquejar la invasió, l'establiment i el creixement de les metàstasis en el càncer de mama."
Per la seva banda, el doctor Daniel Massó, investigador de Peptomyc i primer autor de l'article, afirma que "la resposta ha estat molt positiva i en tots els casos s'ha pogut comprovar que l'Omomyc té una activitat antimetastàtica important, en contra del que s'havia especulat".
Més supervivència en ratolins
L'estudi s'ha fet amb línies cel·lulars i amb ratolins modificats genèticament. En les primeres s'ha provat l'eficàcia en tots els tipus de tumors, i en els animals el treball s'ha centrat en el càncer de mama triple negatiu. I s'ha vist que l'Omomyc és capaç de fer que el tumor primari creixi menys.
Al mateix temps, s'ha observat que impacta en el creixement de les metàstasis i en alguns caos les fa desaparèixer. L'administració d'Omomyc per via intravenosa ha permès constatar que es produïa una disminució del creixement del tumor i que s'allargava significativament la supervivència dels ratolins.
Com que la recerca no s'havia fet amb persones, els investigadors van analitzar bases de dades de pacients. Així varen poder comprovar que les pacients de càncer de mama que presentaven sobreexpressió dels gens que l'Omomyc bloqueja tenien una supervivència més baixa.
El fet que la inhibició de MYC sigui eficaç independentment del perfil de mutacions del tumor és molt important, perquè les metàstasis són genèticament inestables. I això significa que la informació del tumor primari d'un pacient pot no reflectir amb precisió les metàstasis, que a més poden variar de les unes de les altres.
Fins ara, tots els treballs de recerca duts a terme amb aquest fàrmac s'havien centrat en tumors primaris. Ara s'ha demostrat per primer cop que és eficaç contra metàstasis. I també és molt important que la recerca en ratolins s'hagi centrat en el càncer de mama triple negatiu, que és el tipus de càncer de mama amb més mal pronòstic.
Pacients en llits al carrer en el pitjor brot de covid a Hong Kong
Els casos s'han multiplicat per 60 en el darrer mes i s'han desbordat els hospitals de la ciutat
La ciutat financera de Hong Kong viu la pitjor situació pel que fa a contagis de covid des de l'inici de la pandèmia, el març del 2020. Els casos s'han multiplicat per 60 en els darrers dies i això ha fet que es desbordin els hospitals: les plantes covid superen el 90% d'ocupació i el contagi s'estén també entre els sanitaris..
El col·lapse ha fet que pacients amb símptomes de covid, entre els quals hi ha moltes persones grans, s'hagin d'atendre en llits al carrer, a l'exterior dels centres. De vegades, sota la pluja. Algunes estimacions de mitjans locals parlen de 10.000 persones esperant per ser ateses.
La cruesa de les imatges ja ha obligat les autoritats a demanar disculpes. Mentrestant, valoren la possibilitat de fer testos massius a la població, sobretot a les residències de gent gran, on es preveu la possibilitat que sigui obligatori fer-se proves a diari.
Vista des de l'aire de pacients en llits a l'exterior de l'hospital (EFE/EPA/Miguel Candela)Tendes i pacients en el pitjor brot de covid a Hong Kong (EFE/EPA/Miguel Candela)Pacients a l'entrada a l'hospital (EFE/EPA/Miguel Candela)
Hospital de campanya entre els gratacels de Hong Kong(Reuters)
Cinquena onada
Es tracta de la cinquena onada de la covid a la ciutat autònoma xinesa. Les autoritats sanitàries parlen d'un rècord de 6.116 casos confirmats aquest dijous i més de 6.000 casos sospitosos. També hi hauria 24 morts.
De fet, durant tota la pandèmia s'havien registrat molts pocs casos de coronavirus. A principis de febrer, no hi havia més d'un centenar de casos diaris. Dilluns, en canvi, n'hi va haver més de 2.000, una barrera que no s'havia superat mai abans. La causa més problable de la ràpida propagació del virus és la variant òmicron, molt més contagiosa que les anteriors.
Alguns epidemiòlegs apunten que a finals de març, amb aquesta progressió, es podria arribar als 28.000 contagis diaris.
Des de l'inici de la pandèmia i fins ara, Hong Kong hauria registrat uns 26.000 contagis i menys de 200 morts.
Els metges atenen els pacients fora dels centres hospitalaris (Reuters)
La cap del govern Carrie Lam ha dit aquesta setmana que la ciutat "no es rendirà al coronavirus" i algunes fonts apunten que el govern planeja fer un milió de proves cada dia a partir del març.
De moment es descarta un confinament total, però sí que està sobre la taula la possibilitat de decretar confinaments per zones, tal com es fa a la Xina continental.
Èxode de ciutadans
Aquest brot de covid ha fet que milers de residents de Hong Kong hagin començat a abandonar la regió per traslladar-se a la Xina continental.
Als punts de control s'han fet llargues cues de centenars de persones que havien de mostrar els documents per poder viatjar. Molts són ciutadans xinesos que treballen o estudien a Hong Kong, o residents a Hong Kong que tenen família a la Xina i fugen de la possibilitat del contagi.
Ajornen les eleccions
D'altra banda, les autoritats han anunciat aquest divendres que les eleccions a cap de govern previstes per al 27 de març es posposen sis setmanes, fins al 8 de maig.
La decisió s'ha pres després d'una reunió extraordinària de l'executiu, i s'ha argumentat pel risc sanitari que suposa celebrar uns comicis durant el brot de covid a la ciutat. Ara s'obre un nou període per presentar candidatures, en el que caldrà veure si hi ha Carrie Lam, que no havia fet públic encara si seria candidata a la reelecció.
Dues investigadores en un centre de recerca agroalimentària (Flickr)
Crítiques d'investigadors a la reforma de la llei de la ciència que comença a tramitar-se
Ara en començarà la tramitació al Congrés, i la Generalitat ja ha preparat esmenes mentre associacions d'investigadors joves creuen que no soluciona el problema de la precarietat i els salaris baixos
El Consell de Ministres ha aprovat, aquest divendres, la segona lectura de l'avantprojecte de reforma de la llei de la ciència, tecnologia i innovació, vigent des del 2011. Així, el projecte començarà el seu tràmit parlamentari.
L'avantprojecte és un text de 76 pàgines que es pot consultar a la web del Ministeri de Ciència i Innovació. A l'exposició de motius es parla de "resoldre les carències detectades en el Sistema espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació", que, segons el text, abasten tres àmbits: la carrera i el desenvolupament professional del personal investigador, l'actualització de la normativa reguladora de la transferència de coneixement i de resultats de l'activitat investigadora i, finalment, la millora dels mecanismes de governança del sistema i la coordinació i col·laboració entre agents públics i privats.
L'avantprojecte d'aquesta reforma arriba mig any després del projecte de la llei de ciència de Catalunya, que es va presentar al juliol. Aquesta llei catalana té com objectius bàsics retenir i fer tornar el talent, garantir les condicions laborals dels investigadors, implicar-hi el sector privat, afavorir la internacionalització de la ciència catalana i potenciar la innovació.
El director general de Recerca de la Generalitat, Joan Gómez Pallarès, ha declarat al 324.cat que l'elaboració d'aquesta llei s'ha fet amb una doble perspectiva: "protegir el nostre sistema de recerca, únic a Espanya i al sud d'Europa, però també respectar el que es diu a la Ley de la Ciencia, Tecnología e Innovación (LCTI), vigent des del 2011".
Ha afegit que amb l'avantprojecte de la nova llei de ciència espanyola "hem vist que no hi ha incompatibilitat amb la nostra". Però han elaborat un document "amb uns punts que creiem que s'han d'esmenar o reconsiderar". El govern ja ha redactat un escrit d'esmenes de cara a tramitar-la al Congrés de Diputats.
En la part positiva de l'avantprojecte troben que permet la mobilitat dels investigadors entre diferents centres. Però també hi ha temes que no els agraden i que seran objecte d'esmenes:
"Una és el respecte a les competències que ens atorga l'article 158 de l'Estatut de Catalunya i que estan 100% transferides. Volem una llei respectuosa amb la diversitat, no uniformitzadora".
Una altra esmena fa referència al sistema d'informació de ciència, tecnologia i innovació, que sigui d'accés lliure per a tothom per conèixer els doctors de postdocs, els projectes concedits, qui els finança i amb quant, etc., perquè sense aquestes dades "no es poden fer polítiques científiques".
Dos punts més fan referència a la responsabilitat social corporativa dels centres de recerca, que no es contempla, i a la ciència oberta, que advoca perquè totes les dades de la recerca científica siguin accessibles a tots els nivells de la societat i que es tracta només en un paràgraf:
"Nosaltres exigim ciència oberta que, per llei, estigui en sintonia amb les polítiques de la Unió Europea".
I també volen una disposició addicional sobre l'IVA, perquè se'n retorni el 100%, "com es fa a tot Europa menys a Espanya, perquè la recerca no es pot considerar una activitat econòmica".
Precarietat laboral
Segons el ministeri, el seu avantprojecte té com un dels objectius principals millorar la carrera professional pública en l'àmbit de la recerca i per això, explica, "es dissenya un nou itinerari postdoctoral que busca reduir l'edat d'entrada al sistema i facilitar-hi la incorporació estable".
Sobre el tema concret de la contractació, Gómez Pallarés afirma que no es té prou en compte en l'avantprojecte. Des del departament defensen el règim laboral actual en recerca, que ara estarà lligat a la reforma laboral, i demanen "una norma transitòria per salvar els contractes que acabaran el 31 de març. Defensem la contractació sense límit temporal quan hi ha un projecte definit amb un finançament establert".
Molts científics joves creuen que l'avantprojecte no soluciona la precarietat
Precisament la situació laboral i les possibilitats d'una carrera estable són un dels punts que l'avantprojecte no soluciona, segons les opinions de diversos científics joves recollides als telenotícies.
Així, Alejandro de Miguel, que investiga com millorar els tractaments psicoterapèutics per a víctimes de violència de gènere i que fa classes a la Universitat Complutense amb un sou que no arriba als 1.000 euros mensuals, lamenta que la nova llei de la ciència no dignifiqui aquests salaris:
"Si soc un alumne que em va bé, que soc brillant, amb bon CV, i m'ofereixen estar a la Universitat per 1.000 euros al mes o en una empresa amb millors condicions, és probable que triï la segona opció".
L'Alejandro és membre de l'associació FPU Investiga, que denuncia la precarietat i la inestabilitat laborals dels investigadors. Hi ha altres col·lectius que treballen en la mateixa línia, com Doctorands en Lluita. Un dels seus membres, Guillem Prats, investigador en Bioquímica, ha explicat a TV3 que l'avantprojecte manté dues figures contractuals:
"El contracte predoctoral i el d'accés al sistema de ciència, que són figures temporals. La llei de ciència garanteix al sistema espanyol poder continuar generant temporalitat."
Aquest mateix divendres en Guillem denunciava aquesta situació en el compte de Twitter de Notícies en Xarxa:
Coincideix en les crítiques Teresa López, investigadora en neurociències i membre del col·lectiu Marea Roja:
"Aquí la gent és competitiva, però ha de marxar. Després de la pandèmia pensàvem que hi hauria esperança... No hi ha planificació. El que fan és canviar quatre coses perquè venen els Fons Europeus".
Entre altres coses els investigadors es pregunten com es finançarà la cobertura, garantida pel projecte, de les vacants generades per les jubilacions d'uns 25.000 investigadors en 10 anys.
Sense reconeixement als anys passats a l'estranger
Un altre tema que preocupa molts investigadors és el reconeixement de la feina feta a l'estranger. El 2019, el Ministeri de Ciència, aleshores dirigit per Pedro Duque, va establir una normativa per la qual a un investigador només se li reconeixia el temps treballat en organismes públics estatals. En quedaven exclosos els anys passats en universitats i en centres tecnològics de comunitats autònomes i fundacions i tots els que haguessin passat treballant a l'estranger.
Si bé l'avantprojecte facilita la mobilitat entre centres dintre de l'estat, continua sense reconèixer els anys passats fora. L'octubre passat, uns 200 investigadors afectats van escriure una carta a Raquel Yotti, secretària general de Recerca, per demanar que eliminés aquest problema.
De moment, sembla que no han tingut cap resposta, tot i que a l'exposició de motius de l'avantprojecte es calcula que entre els anys 2011 i 2016 es van perdre més de 5.000 llocs d'investigadors i molts van haver d'establir-se fora de l'estat espanyol.
