El Palau de la Música rememora els 50 anys de l'"I am a Catalan" de Pau Casals a l'ONU
La defensa i elogi que Pau Casals va fer de Catalunya a la seu de les Nacions Unides l'octubre del 1971, quan aquí encara hi havia la dictadura, va esdevenir una fita que el franquisme va censurar
Avui fa 50 anys que el músic Pau Casals, un dels noms més universals de la cultura catalana, va presentar l'Himne a les Nacions Unides, compost per ell i amb lletra del poeta Wystan Hugh Auden, a la seu de l'ONU a Nova York.
En acabar, Casals va rebre de mans del secretari general, el birmà U Thant, la Medalla de la Pau de les Nacions Unides, en reconeixement a la seva trajectòria personal i el seu compromís amb la justícia i amb la pau al món.
El discurs de Pau Casals, en agraïment a aquesta distinció, va començar amb la frase "I am a Catalan". Va ser un discurs improvisat i emotiu que ha passat a la història. La seva defensa de Catalunya a la seu de les Nacions Unides l'octubre del 1971, quan aquí encara hi havia la dictadura, va esdevenir una fita que el franquisme va censurar.
Posteriorment, Pau Casals va interpretar "El cant dels ocells", una peça tradicional del folklore català, que el violoncel·lista va convertir en un símbol internacional de la pau.
Per commemorar aquest aniversari, aquesta tarda s'ha fet un concert homenatge al Palau de la Música Catalana a càrrec de la Franz Schubert Filharmonia i l'Orfeó Català.
Al concert, on s'han interpretat, entre d'altres, l'Himne a les Nacions Unides, hi han assistit el president de la Generalitat Pere Aragonès i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.
Pere Aragonès ha assegurat que les paraules de Pau Casals davant el plenari de les Nacions Unides són un honor per al país perquè va identificar els valors de la pau i la paraula amb Catalunya:
"És un orgull per al nostre país que la vegada que s'ha parlat de Catalunya amb tota la força a la seu de l'ONU hagi estat per parlar de pau.
Pau Casals ens ha deixat un llegat en forma de contribució artística, la seva contribució musical, però també ens ha deixat un llegat immaterial: un fort compromís contra la guerra, un compromís amb la pau i contra el feixisme."
Teresa Cunillera ha parlat en nom del ministre de Cultura, Miquel Iceta, absent de l'acte per motius personals, i ha rebut xiulets en diverses ocasions durant el seu discurs.
Hem parlat amb l'historiador Josep Maria Figueres, autor de la biografia "Pau Casals, música i compromís", i que coneix com ningú la vida, l'obra i la petjada del "mestre", per entendre la importància que va tenir aquell parlament de Pau Casals:
Trasplanten un ronyó de porc a una dona: esperances científiques i dubtes ètics
Cirurgians de Nova York han realitzat el primer trasplantament d'un òrgan de porc a una persona en una operació experimental, un ronyó que ha funcionat correctament sense que es produeixi rebuig
Metges de Nova York han realitzat el primer trasplantament d'un òrgan de porc a una persona. Concretament, van trasplantar un ronyó precedent d'un porc genèticament modificat.
La primera intervenció del que s'anomenen xenotrasplantaments la va fer al setembre un equip de la N.Y.U. Langone Health liderat per Robert Montgomery, director de l'Institut de Trasplantaments d'aquest centre afiliat a la Universitat de Nova York.
La receptora va ser una dona en mort cerebral, connectada a un ventilador, que estava registrada com a donant d'òrgans. Com que no eren apropiats per a trasplantaments, la seva família va donar el consentiment perquè se li fes aquesta prova.
El ronyó no es va implantar a l'abdomen, sinó que es va unir a la part superior d'una cama i es va connectar als vasos sanguinis d'aquesta extremitat.
L'òrgan va començar a funcionar pràcticament de seguida i va produir orina i expulsar creatinina, que és un producte de rebuig que els ronyons filtren i eliminen. Per al doctor Montgomery, els resultats van ser fins i tot millors del que esperaven:
"Semblava com qualsevol trasplantament que hem fet a partir de donants vius. Molts ronyons de persones mortes no treballen correctament i triguen dies o setmanes a funcionar. Aquest va fer-ho immediatament."
Tot i així, els metges només varen fer seguiment del funcionament de l'òrgan durant 54 hores. Si bé diversos experts creuen que ha estat un pas molt important, queda per veure quines serien les conseqüències a mitjà i llarg termini i alguns especialistes volen esperar a veure les dades recollides i si l'experiència es pot reproduir. De moment, no s'ha publicat en cap revista científica.
Ximpanzés, babuïns i porcs
Els primers trasplantaments de ronyons en humans es van fer als anys 50 a partir de donants vius. Pel que fa als xenotrasplantaments, als anys 60 es van implantar ronyons de ximpanzés en un nombre reduït de persones, però la majoria va morir gairebé de seguida i només una va sobreviure nou mesos.
En un document publicat el 2020 per N.Y.U. Langone Health, s'explicava que els babuïns són més semblants als humans perquè sigui factible aprofitar els seus òrgans, però no compleixen amb requeriments més pràctics: no són nombrosos i són cars de mantenir.
En canvi, els porcs, si bé es troben evolutivament més allunyats dels humans que els babuïns, tenen més semblances:
"Encara mantenen moltes similituds biològiques, com mida, anatomia i fisiologia. També tenen menys probabilitats que els babuïns de significar un risc d'infecció per al receptor amb zoonosi (malaltia animal que pot ser transmesa als humans)."
El document també assenyalava que es poden criar de manera barata i eficient i que solen donar moltes cries per camada.
Fins ara s'havien trasplantat vàlvules cardíaques de porcs a humans i alguns pacients amb diabetis havien rebut cèl·lules de pàncrees de porc. Però és la primera vegada que es trasplanta un òrgan sencer a un humà. Només s'havien implantat cors i ronyons de porc a monos i babuïns.
El porc del que es va extreure el ronyó havia estat modificat genèticament perquè no es produís rebuig per l'organisme del receptor.
Manca d'òrgans i dubtes ètics
En una entrevista publicada la primavera del 2016 a la web de N.Y.U. Langone Health, el doctor Montgomery explicava que als Estats Units la gent podia esperar de mitjana entre quatre i sis anys per rebre un ronyó i veia els òrgans d'animals com una solució:
"Les donacions de morts es troben estancades, tot i el significatiu compromís públic. Una possible solució és el xenotrasplantament --trasplantar òrgans d'animals modificats genèticament. La gent sempre diu que això està a tocar. Però amb els porcs transgènics, diguem que simplement podria ser."
As Estats Units hi ha actualment 90.240 persones que necessiten un ronyó i cada dia moren 12 persones de la llista d'espera.
A Catalunya, a 31 de desembre del 2020 constaven 925 persones que esperaven un ronyó. El nombre anual de trasplantaments de ronyó s'acosta al miler. El 2020 en van ser 677, per una important reducció degut a la Covid. El 2019 n'havien estat 882. El 2020, 111 van ser de donant viu (132 el 2019).
Però l'ús d'òrgans d'animals, a part de possibles problemes mèdics a resoldre, també fa aparèixer dubtes ètics. Així, PETA (Persones pel Tractat Ètic als Animals) assenyala que els porcs "mai s'haurien d'utilitzar simplement perquè els humans estan massa centrats en ells mateixos per donar els seus cossos a pacients que esperen desesperadament trasplantament d'òrgans".
Fa un any, la revista Current Opinion in Organ Transplantation va publicar diversos articles sobre xenotrasplantaments. Un d'aquests, signat per investigadors sud-africans, revisava els treballs recents sobre aspectes ètics. Constatava que molts d'aquests es basaven en una anàlisi de cost-benefici antropocèntrica, però que aquesta no havia de ser l'única perspectiva:
"Més aviat, els riscos que presenten per als donants humans i no humans, receptors i terceres parts s'haurien de considerar de forma minuciosa."
Per això, assenyalaven que abans de promoure els xenotrasplantaments s'haurien d'examinar a fons les alternatives viables per incrementar la disponibilitat d'òrgans.
Així s'ha fet el primer trasplantament de pulmons a un pacient post-Covid a Espanya
S'ha fet al Vall d'Hebron i l'evolució del pacient és bona. Aquesta intervenció, de la qual se n'han fet fins ara un nombre limitat en diversos països, es planteja com a última opció quan hi ha una lesió irreversible dels pulmons o una fibrosi com a seqüela greu de la infecció
Un home de 51 anys que havia passat 127 dies a l'UCI a causa de la Covid ha estat el primer pacient de tot l'estat a rebre un doble trasplantament de pulmó. La intervenció es va fer a l'Hospital Vall d'Hebron.
L'evolució del pacient és bona i continua el seu procés de recuperació, incloent-hi rehabilitació per tornar a adquirir força muscular després de més de quatre mesos a cures intensives.
Un equip de TV3 va estar present durant tota la intervenció. A les imatges es pot veure l'estat dels pulmons malalts del pacient –els mateixos metges reconeixen que estan en un estat com mai no havien vist– i com els nous òrgans comencen a fer la seva funció.
L'equip també ha pogut fer un seguiment del procés postoperatori del pacient després de l'èxit de la intervenció. Ara el seu estat d'ànim és bo:
"Sents que t'han donat una segona oportunitat. I s'ha d'aprofitar. Jo era una persona sana i mira... Feia de tot. Des del 12 de febrer que no surto al carrer. Molt temps per pensar."
Aquest és el reportatge, amb imatges que en algun moment poden ferir la sensibilitat:
Contagiat al gener i quatre mesos a l'UCI
L'home, que no tenia patologies prèvies, es va contagiar a finals de gener i la segona setmana de febrer va ingressar a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge amb una pneumònia bilateral i l'ajuda d'un ventilador per respirar. Els seus pulmons havien respost a la infecció per coronavirus amb una inflamació massiva.
Cinc dies després, els metges van constatar que la ventilació mecànica no era suficient i l'home va requerir el suport d'un dispositiu d'oxigenació extracorpòria, anomenat ECMO per les seves sigles en anglès. L'ECMO, que se li va mantenir durant 122 dies, és una màquina que fa les funcions dels pulmons, extreu la sang del cos i l'oxigena abans de retornar-l'hi.
Es tracta d'un procediment que permet guanyar temps, però després de tres mesos es va observar que els pulmons no responien i les imatges diagnòstiques no donaven senyals de millora.
Per això, Bellvitge va plantejar la intervenció i va demanar una valoració al Comitè de Trasplantament Pulmonar del Vall d'Hebron, centre referent a Catalunya, Aragó i Balears en aquestes intervencions.
El doctor Alberto Jáuregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d'Hebron, afirma que sempre és preferible donar temps als pulmons perquè recuperin les seves funcions després d'una pneumònia greu associada al SARS-CoV-2:
"Però en aquest cas vam veure que l'única alternativa que tenia el pacient era un trasplantament pulmonar, perquè feia molts dies que estava a l'UCI i no millorava amb cap tractament".
El comitè ja havia valorat l'opció de fer un trasplantament pulmonar a altres pacients post-Covid, però no complien els requisits.
En aquest cas, la Covid havia destrossat els pulmons, però la resta d'òrgans funcionava correctament. Per ser candidat al trasplantament també calia que no hi hagués infecció activa per SARS-CoV-2 i que el pacient estigués conscient i acceptés el trasplantament, requisits que es van complir.
Un procés complex i més de nou hores al quiròfan
Un altre problema era que no hi hagués disponibilitat d'òrgans. Quan el comitè va donar llum verda al trasplantament, es va activar l'alerta zero per a un trasplantament d'urgència amb prioritat estatal.
Pocs dies després els van oferir uns pulmons i un equip del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar del Vall d'Hebron es va desplaçar a l'hospital on es trobava el donant per avaluar la validesa dels pulmons i extreure'ls. Mentre, al Vall d'Hebron es preparava el pacient per entrar a quiròfan i començar la cirurgia.
Es tracta d'un procés complex, com explica la doctora Leire Sánchez, del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar, encarregada de fer la cirurgia:
"En un trasplantament de pulmó, anem sempre a contrarellotge perquè un cop hem confirmat la validesa dels pulmons donants, només tenim vuit hores per extreure'ls i implantar-los al receptor".
El dia de la intervenció, el pacient va entrar al quiròfan poc abans de les 22.00 i un equip multidisciplinari de quinze professionals va estar treballant durant més de nou hores, fins que cap a les set del matí el trasplantament es va acabar.
Evolució positiva
Una dificultat afegida va ser l'extracció dels pulmons afectats, perquè estaven molt inflamats, com descriu el doctor Jáuregui, que es dedica al trasplantament pulmonar des de fa més de 15 anys:
"Mai no havia vist uns pulmons així. El color, l'estructura, la funció... estaven totalment deteriorats".
Segons la doctora Sánchez: "Eren uns pulmons molt més inflamats, en comparació amb els que trobem en altres cirurgies, i recordaven una barreja de diferents patologies, des d'uns pulmons que pateixen fibrosi a altres que arriben a quiròfan després d'infeccions de repetició i amb la pleura engrossida":
"Ens preocupava que l'afectació vascular i pleural derivada de la infecció del virus comportés alguna dificultat tècnica. Però vam poder fer l'extracció i la implantació sense problemes".
El pacient és un home de 51 anys que es va infectar al gener i que no tenia patologies prèvies (Vall d'Hebron)
Durant la intervenció, i després, el pacient va seguir connectat a una màquina ECMO, com explica el doctor Jordi Riera, director del Programa ECMO Adult de Vall d'Hebron:
"Durant la cirurgia vam canviar la configuració de la màquina per poder afegir assistència circulatòria a la respiratòria i permetre que el cor descansés".
"Acabada la intervenció, vam mantenir el suport extracorpori per protegir els nous pulmons i facilitar que recuperessin la seva funció normal dintre d'un nou cos".
Sis dies després es va poder retirar el suport extracorpori. De la UCI va passar a la Unitat de Semicrítics, i després ja va poder anar a planta. Allà va començar una rehabilitació més activa, fins i tot fent bicicleta al mateix llit, per revertir els efectes de tant de temps al llit, com explica la doctora Judith Sacanell, del Servei de Medicina Intensiva:
"L'evolució és bona. El principal problema que té és una miopatia (pèrdua de força muscular) després de quatre mesos a l'UCI. En paral·lel a la rehabilitació pulmonar, ha fet fisioteràpia, bicicleta i altres exercicis. I, tres setmanes després, ja no necessitava cap màquina per respirar".
L'evolució del pacient és bona i ja ha passat a planta (Vall d'Hebron)
El trasplantament de pulmó pot ser una alternativa en malalts de Covid, però el doctor Jáuregui ho matisa i creu que ha de ser l'última opció: "Amb el temps hem vist que els pulmons poden recuperar-se després d'una pneumònia greu associada al SARS-CoV-2":
"Seguim avaluant candidats. Tindrem dos tipus de pacients post-Covid candidats a trasplantament de pulmó: connectats a ECMO i amb una lesió irreversible dels pulmons o pacients amb una fibrosi com a seqüela greu de la infecció".
Diversos casos al món
De trasplantaments de pulmó en pacients de Covid se n'havien fet anteriorment alguns en diversos països. Al desembre, un equip de metges de la Universitat del Nord-oest a Chicago, encapçalat per Ankhit Barat, va descriure a la revista Science Translational Medicinetres intervencions consecutives d'aquest tipus. La primera s'havia fet al juny a una dona de 28 anys, i després se'n van practicar dues més a dos homes de 43 i 62 anys.
En una entrevista publicada el 17 de juny passat a JAMA Network, el doctor Barat explicava: "El trasplantament de pulmons és un tractament intensiu en recursos i hi ha escassedat de donants".
En un article publicat el 31 de març a The Lancet Respiratory Medicine, Barat i altres autors analitzen 12 operacions d'aquest tipus fetes entre l'1 de maig i el 30 de setembre als Estats Units (vuit trasplantaments en tres centres hospitalaris), Itàlia (dos en un mateix centre), Àustria i l'Índia (un trasplantament en cada cas). La conclusió és aquesta:
"Els resultats del nostre informe mostren que el trasplantament de pulmó és l'única opció de supervivència en alguns pacients amb Covid greu i síndrome de fallada respiratòria aguda i que el procés es pot fer de manera reeixida, amb bons resultats en el postoperatori i en pacients seleccionats acuradament".
L'article assenyala que la supervivència dels 12 pacients inclosos a l'estudi al cap de 30 dies era del 100% i que la supervivència a llarg termini no va diferir de la dels pacients sense Covid que havien estat receptors de pulmons en els mateixos centres i en el mateix període.
També apunten que la mortalitat dels pacients sense Covid que han rebut pulmons en aquests centres no ha variat amb la pandèmia. Per això afirmen que, clarament, se'n poden seguir fent, en pacients infectats o no infectats amb el coronavirus.
Aquest mes d'abril, es va fer a l'Hospital Universitari de Kyoto, al Japó, el primer trasplantament de pulmons procedents de donant viu a una dona que tenia els òrgans molt malmesos per haver passat la Covid.
